Temps de Reflexió

El fet de quedar-me sense feina, em va suposar un canvi absolutament dràstic. Després de 25 anys treballant, llevar-se al matí sense l’obligació d’anar a treballar va ser realment un canvi radical de 180º. De cop i volta, em vaig trobar que des del matí fins a l’hora d’anar a dormir, tenia un munt d’hores lliures que necessitava omplir. Davant d’aquesta perspectiva, apareixien tot un seguit de dubtes en forma d’interrogants: “i ara què faré?”, “trobaré feina aviat?”, “estic preparat per afrontar nous reptes?”, “quines opcions tinc?”, “com ompliré el meu temps?”. Són qüestions aquestes, que si es mediten amb calma i són gestionades amb serenor, poden ajudar ràpidament a assimilar la nova situació, però, en cas contrari, poden arribar a crear un efecte estressant o depressiu.

aristide-maillol-perpinyaDurant el període d’atur, vaig tenir temps per a moltes coses, a part de buscar feina. Vaig poder gaudir de moltes coses que no podia fer fins aleshores: dels grans moments i els petits detalls amb la família, i sobretot vaig poder dedicar temps a mi mateix. Vaig estudiar, vaig aprendre, vaig llegir, vaig conversar, vaig caminar, vaig pensar…i, finalment, vaig clarificar quin nou camí volia emprendre. Aquest nou estadi en la meva vida va resultar molt diferent a tot allò viscut fins aquell moment. Va ser una temporada no exempta de dubtes, de pors, de donar moltes voltes a tot plegat, però també de recerca, valoració i reflexió personals. L’allunyament de la dinàmica laboral, m’havia proporcionat més pausa, més perspectiva, més distància i més claredat. En definitiva, una visió de les coses que havia estat impossible, per a mi, de tenir durant tots aquells anys de feina, feina i més feina.

D’alguna manera, em sentia alliberat de tota aquella època passada. Amb això no vull dir que fins aleshores estava pres d’una vida que no volia. Vull dir que, tot i que aquest període de la meva vida m’havia aportat aprenentatge i creixement personal i professional, també és cert que estava immers en una rutina laboral que m’allunyava de certs objectius personals sense adonar-me’n. Així, vaig tenir l’oportunitat de redescobrir-me, de tornar-me a conèixer. 

El temps passa i les persones canviem perquè les nostres experiències, relacions, pensaments i creences canvien. I, sovint, sense adonar-nos-en! Tweet: El temps passa i les persones canviem perquè les nostres experiències, relacions, pensaments i creences canvien. Sovint, sense adonar-nos-en

Només és que, ens cal que alguna cosa o algú ens doni llum, ens posi el focus per veure-hi més clar i així, tornar a connectar amb nosaltres mateixos. I aquest algú, també pots ser tu mateix. Tu pots tenir la iniciativa d’aturar-te per reflexionar sobre tu mateix, sobre els que t’envolten, sobre el que sents, sobre allò que estàs fent, sobre on estàs anant o sobre on voldries anar.  Perquè, estaràs d’acord amb mi, el que ens valia en el passat no té perquè valdre’ns en el futur. Crec que és un exercici necessari per prendre consciència de nosaltres mateixos i reconnectar-nos amb la nostra essència. I és que ens ho mereixem! Jo, tu i tothom ens mereixem fer un stop and go, per recuperar-nos, per redissenyar-nos, per regenerar-nos.

Posts relacionats: Afrontant Temps de Canvi i Majors de 45 Anys a l’Atur


One response to “Temps de Reflexió

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s