El Conte de La Vaca

Trobar alternatives per sortir de la mediocritat

En aquest post vull compartir amb tu un conte que s’explica habitualment a les formacions de PNL, (Programació Neuro-Lingüística), relacionat amb la recerca d’alternatives quan les coses es posen realment difícils.

Hi havia una vegada un mestre que se’n va endur el seu deixeble a visitar la zona més pobra de la contrada on vivien. Tot caminant van arribar fins a una casa vella, petita i atrotinada, on hi vivia una família molt pobra. Eren un pare, una mare, els seus 4 fills petits i una parella d’avis. Vivien en la més absoluta de les misèries. Com a únic mitjà de subsistència, disposaven de la llet que els proporcionava una vaca. Amb aquesta llet amb prou feines en tenien per el·laborar formatge, que intercanviaven per altres aliments.

El mestre i el seu acompanyant van fer nit amb la família. De bon matí, quan es van despertar, van marxar de la casa sense dir res a ningú. El mestre va demanar al seu deixeble que s’emportés la vaca i la portés fins a un precipici que hi havia no gaire lluny d’allà, per empènyer-la daltabaix. El deixeble no entenia res. Com podia ser que el seu mestre decidís privar aquella família de la seva única possessió de valor?. El mestre li va contestar que ja era hora que aprengués una lliçó.

el conte de la vacaDurant molt de temps, el jove deixeble no va poder oblidar el que havia passat i no deixà de pensar en com hauria acabat aquella família. Fins que, al cap d’un temps, mestre i deixeble van decidir tornar a visitar aquella dissortada família. En arribar al lloc on havien vist tanta misèria, van veure que tot estava canviat. Ja no existia aquella casa en runes. Ara s’hi trobava una casa restaurada i molt més gran, envoltada de jardins, horts i camps cultivats. I la sorpresa més gran, va ser quan van veure que hi vivia la mateixa família que havien conegut. Tot i que ara tots anaven ben vestits i tenien un aspecte d’allò més feliç i saludable.

El jove deixeble, de seguida es va interessar pels motius d’aquest canvi tan radical. El pare de la família va explicar que feia un any la vaca es va escapar i la van trobar morta a baix un precipici. Aquesta fatalitat i la desesperació del cop sofert els va portar a cercar altres vies de subsistència. Van decidir netejar un terreny darrera la casa i van començar a plantar llegums i vegetals gràcies a algunes llavors que van poder aconseguir. Així aconseguiren aliment i també excedents per poder vendre al mercat del poble. Amb els diners que anaven guanyant van poder prosperar i deixar enrere aquella vida plena de penúries. L’home va reconèixer que la mort de la vaca els va permetre sortir de la misèria.

El mestre va preguntar al seu deixeble si creia que la família hauria sortit d’aquella vida si no s’haguessin endut la vaca. El deixeble va entendre la lliçó. La vaca mantenia la família lligada a una vida miserable. En canvi, la mort de la vaca, els va empènyer a cercar noves oportunitats que al final els van proporcionar una vida pròspera.

Aquest conte convida a pensar sobre les nostres pròpies vaques: creences limitants, excuses i justificacions que ens mantenen lligats a una realitat que ens sembla l’única que existeix.

  • Tinc alguna vaca que en fa conformar només amb el que tinc?
  • Tinc alguna vaca que m’impedeix obrir-me a noves oportunitats?
  • Segueixo o igual o estimbo la vaca?

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s