Moments per Assaborir

Quan ha estat la darrera vegada que t’has donat permís per viure el moment?

Sovint he escrit que el passat, passat està i que els aprenentatges que en resulten els podem utilitzar per anticipar-nos al futur. I, respecte al futur, he escrit també sobre la conveniència de fer alguna aturada tècnica, de tant en tant, per assegurar-nos que la rutina del dia a dia no ens empeny cap a destins que no hem triat i per redirigir els nostres propòsits personals o professionals si fós el cas.

Parella d'ànecs a Banyoles
Per exemple, distreure’s en el medi natural.

En aquest post, però, vull fixar-me en el present més immediat, entre les experiències del passat i els projectes de futur, vull posar l’accent en allò que passa entremig. Voldria ultrapassar la transcendència que la vida ens atorga o més ben dit, que creiem que ens atorga, per posar en relleu el centrar-se en el present. Crec que, de tant en tant, és saludable i higiènic deixar d’enyorar o de lamentar les nostres històries passades com així també, deixar d’imaginar i somiar escenaris de futur que encara estan lluny de fer-se realitat, per fixar la nostra atenció en l’aquí i l’ara. Ni que sigui per uns instants o uns minuts, i si pot ser cada dia, reivindico el poder que té focalitzar-se en el moment present per connectar exclusivament en allò que estiguem veient, o escoltant o sentint en un precís instant. Entre anar amunt i avall atrafegats pels nostres records, pensaments, dubtes, pors, desitjos i plans, obrir un espai per sentir i gaudir del que està succeint ara i aquí, ens donarà, sense dubte, més força i perspectiva damunt les nostres rutines vitals.

Donem-nos permís, doncs, per agafar-nos un tros de llibertat diària en el qual decidim estar-hi en plenitud dels sentits i de consciència.

Quan el dia a dia se’ns menja, la rutina ens absorbeix i les obligacions segresten la totalitat del nostre temps, acabem passant els dies amb el pilot automàtic posat. No és tan difícil descobrir que cada dia pot i ha d’haver-hi una estoneta per desconnectar l’interruptor. Només cal obrir bé els ulls, parar bé les orelles i activar tots els sensors que enllacen amb els nostres sentits.

A partir d’aquí, el següent pas és deixar-se endur per allò que hi descobrim: potser petits o grans detalls, potser noves sensacions o perspectives, potser noves olors o gustos, potser una nova manera de respirar, potser nous gestos, potser petites grans idees.

Finalment, el darrer pas: celebrar-ho! No oblidem celebrar, sols o en companyia, el fruit d’aquestes estonetes que ens reconnecten amb nosaltres mateixos, amb la vida i el món.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s