El Temps, el Valor més Preuat

Quant valor li atorgues al teu temps personal?

Treballar, treballar i treballar. Anar de cul tot el dia. Tenir cinquanta-mil coses per fer. Lluitar en diversos fronts a l’hora. Batallar contra els elements. Anar de bòlit de sol a sol. No tenir temps ni per respirar.

Tramvia de LisboaAl llarg de la meva experiència professional, he sentit moltes expressions d’aquest tipus. En algunes ocasions expressades per persones atabalades, atrafegades, cansades o fins i tot estressades. Però també en d’altres ocasions, ho sentia de persones motivades que no dissimulaven el seu orgull de satisfacció. I, és que hi ha persones que necessiten o creuen necessitar, ocupar-se la totalitat del seu temps en el treball per sentir-se realitzades. En aquests casos és evident que el valor del treball està en un lloc preeminent de l’escala de valors de la persona. En els altres, aquestes persones pateixen perquè els seus valors personals no estan alineats amb les condicions de la seva activitat professional.

Sigui com sigui el volum de temps que passem a la feina és igual o superior al que dediquem a la nostra vida personal. Si a això, hi afegim que fora de la feina, el nostre temps disponible està condicionat per tota mena d’imposicions pròpies i alienes, què ens queda? Què passa amb el nostre temps de gaudi, amb el temps que ens dediquem a nosaltres mateixos? Hi dediquem el temps que volem i que necessitem?

Sí, estarem d’acord que treballar és necessari per viure, però també estarem d’acord que per viure cal disposar de temps, sinó quin sentit tindria tot plegat? Aleshores què passa si el temps disponible el dediquem només a complir amb les nostres obligacions, tant les contretes com les cregudes per convencions professionals, socials, familiars i personals?

Una fòrmula per determinar quin valor donem al nostre temps disponible passa per plantejar-se la següent qüestió:

  • Si sabéssim la data de caducitat de la disponibilitat del nostre temps, el dedicariem d’igual manera al que estem fent en la actualitat?

No sabem de quant temps disposem i probablement és millor no saber-ho. Tanmateix sí que sabem que el temps, el temps de cadascú, és finit. Així doncs, el temps és una de les nostres possessions més preuades i com a tal, és primordial prendre’n consciència de quin valor i quin ús li estem atorgant. Cada instant, cada dia, cada any transcorregut, indefectiblement forma part del passat. El temps passat no es pot canviar, però si fem l’exercici d’imaginar el futur amb els mateixos continguts del passat, probablement ara voldrem dotar d’un nou sentit al valor més preuat, el nostre temps.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s