Valoració de Mèrits

El reconeixement com a impulsor de la implicació i el creixement professionals.

Des de sempre que les empreses vénen lluitant contra l’absentisme. Identificar i eliminar els motius pels quals un treballador sent la necessitat, en un moment donat, d’absentar-se del seu lloc de treball, ha estat i continuarà sent motiu de preocupació dels responsables de recursos humans.  Les polítiques per combatre l’absentisme no sempre han donat la resposta adequada a les causes que l’han propiciat, entre les quals: la manca d’afavoriment de la conciliació laboral i familiar, la manca de recursos per desenvolupar en condicions la feina assignada, la manca d’oportunitats per al creixement professional dels treballadors, la manca de valors coherents amb el propòsit de l’empresa, etc.  Les causes són moltes i diverses, però sens dubte, la manca de consideració pels mèrits i l’esforç de les persones té molt de pes en la llista de motius que generen desafecció i desmotivació.

Dit polze amunt
Un gest tan simple com aquest pot canviar positivament la dinàmica d’un col·laborador, d’un equip de treball i de tota una empresa.

Juntament amb l’absentisme cal parlar d’un altre fenomen, igual d’important, encara que menys evident: el presentisme. Aquest fenomen ve donat pels treballadors que estan a la feina, però com si no hi fossin. Són els anomenats treballadors invisibles, treballadors que se senten ignorats, que es resignen a mantenir-se a l’ombra, que es limiten a complir, que es queixen contínuament de tot i de tothom, que no paren de lamentar-se de la seva sort i que acaben intoxicant la resta. Són treballadors que han renunciat a anar més enllà perquè no se senten valorats.

Aquí està la clau: en sentir-se valorat. Sentir que es valora la nostra contribució tant en l’àmbit personal com en el professional és una necessitat universal.  A qui no li agrada que el valorin pel seu treball, el seu esforç, la seva implicació, els seus resultats, les seves idees?  La manca de reconeixement de la vàlua i l’aportació d’un treballador representa una de les principals causes d’absentisme i presentisme, i fins i tot d’abandonament de l’empresa.

Sembla mentida, però encara no ha passat del tot el temps en què un cap esperava que els seus col·laboradors complissin amb les seves tasques només pel fet de cobrar un sou, amb la qual cosa era impossible sentir-li a dir un “gràcies per l’esforç”, “enhorabona pels teus resultats” o “molt bé per la feina feta”.

El reconeixement hauria de formar part de la relació cap-col·laborador. De fet, hauria d’estar present en la llista de valors d’una empresa. Fins i tot hauria de ser contemplat com un gran actiu perquè, tot i ser intangible, pot revertir en molts beneficis a nivell d’empresa i de les persones que hi treballen. L’efecte més immediat es reflectiria en la disminució de l’absentisme i la desaparició del presentisme. I, a mitjà i llarg termini, se’n veuria beneficiada la implicació, la productivitat, la satisfacció i el creixement professional dels empleats i, en conseqüència, els resultats de l’empresa.

Els empleats treballen en millor predisposició quan són tinguts en consideració, quan són escoltats i quan se senten valorats.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s