PÀGINES NOVES, CAPÍTOLS NOUS

Qui escriu el llibre de la nostra història?

La vida és com anar passant pàgines d’un llibre, del nostre llibre, n’acabem una i n’encentem una altra, enllestim capítols i n’estrenem de nous.

Un llibre és un seguit de pàgines en blanc que estan a l’espera de ser omplertes de lletres, de continguts, de vida. Hi ha pàgines que seran escrites amb més o menys facilitat, altres necessitaran més temps perquè requereixen d’un procés de maduració més lent per ser imaginades, per ser redactades i per ser viscudes. Hi ha capítols més aviat curts i intensos, i n’hi ha d’altres més llargs i complexos. Tots són importants i necessaris en l’elaboració d’un llibre, sobretot en el llibre de les nostres carreres professionals.

No deixar d’escriure és la millor fórmula per donar sentit i contingut al llibre de la nostra història

Hi haurà episodis que demanaran una alta dosi d’atenció i energia, episodis, a voltes, que seran feixucs de relatar i que semblarà que no tenen final. En altres ocasions, ens trobarem gaudint de passatges molts més agradables, que potser finalitzaran abans del que un esperava. A vegades, ens adonarem que algú o alguna cosa ens està dictant episodis dels quals no en volem ser el protagonista.

Escriure el nostre propi relat mentre el vivim és millor que llegir la història que un altre ha escrit per nosaltres.

L’escriptura de la nostra història professional, quan és oberta a diversos tipus de projectes i d’experiències, omple de més contingut i de més qualitat el bagatge no només de les nostres carreres professionals, sinó també, perquè no dir-ho, de les nostres vides personals.

Mentre quedin pàgines en blanc disponibles, sempre estarem a temps de fer un canvi de guió, de corregir-les o reescriure-les de nou. El pitjor que podem fer és estancar-nos-hi i, pitjor encara, abandonar el llibre. Escriure requereix un esforç d’inici, però a mida que un escriu, el relat pren forma, les idees van fluint i es van ordenant.

Sí que és cert que més tard o més d’hora apareixerà una pàgina en blanc que es resistirà a acollir-hi ni una idea, ni una línia, ni una lletra. En aquests casos, caldrà potser esperar, o canviar l’enfocament o ampliar la nostra perspectiva o, potser, caldrà demanar ajuda. Però mai no ens podem deixar encegar per la blancor d’una pàgina que es resisteix a encabir cap paraula que doni color als nostres somnis.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s