El Valor del Fracàs

Acomodar-se a allò conegut, recórrer una vegada i una altra els camins traçats per altres, imitar models que ens han venut que funcionen o no apartar-se del guió establert. Totes són fórmules utilitzades per mantenir-se en zona de confort. És habitual i fàcil deixar-se endur per la “seguretat” que ofereix allò conegut, abans que per la incertesa d’allò desconegut. La zona de confort ens aporta control i tranquil·litat. Sabem el que hi sol passar i probablement el que acabarà passant. No acostuma a haver-hi sorpreses. No hi ha espai per aventures que no se sap com acaben.

Un camí barrat ens pot ensenyar diverses formes de continuar endavant

Abandonar la zona de confort comporta risc i el risc va agafat de la mà amb la por i, més concretament en el món professional, amb la por al fracàs. Experimentar el fracàs no és agradable perquè té connotacions emocionalment negatives. Així doncs, córrer el risc de patir un fracàs és el primer peatge que un ha d’estar disposat a pagar quan surt de la zona de confort.

Fixar-se nous reptes professionals comporta risc. Pot esdevenir l’inici d’un dur trajecte, ple de dificultats, que requerirà un fort desgast d’energia, on caldrà estar pendent de mil i un detalls i on caldrà estar alerta per múltiples afectacions que sorgiran alienes a la nostra voluntat. Si mirem amb perspectiva la totalitat de condicionants que poden intervenir en l’assoliment dels nostres reptes, podem caure en la trampa de la por al fracàs. Per tant, la perspectiva de fracàs pot acabar influint en la presa de decisió de sortir de la zona de confort.

Davant d’això, cal aprendre a conviure amb la possibilitat del fracàs. Cal dotar de nous significats el procés d’emprendre nous reptes. L’emprenedoria requereix altes dosis d’actitud, d’energia, de perseverança, de coneixements específics, però també gran quantitat de resiliència. La resiliència ens prepara per recuperar-nos i adaptar-nos positivament a les condicions adverses.

“No he fallat 999 vegades. Simplement he trobat 999 maneres de no crear una bombeta”. Thomas Alva Edison.

Finalment, no oblidem tenir en compte una estratègia realista, específica i dimensionada en el temps. Sovint és millor segmentar els grans reptes en objectius parcials. Dividir l’objectiu principal en objectius secundaris facilita la consecució de petits èxits que com a mínim ens comportaran aprenentatge quan els objectius inicials se’ns escapen de les mans.

La clau està en centrar-se en fer camí, una vegada tenim clar el rumb a seguir. Mentre fem camí, assolim etapes i guanyem experiència encara que potser no arribem a destí.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s