Qui mou els fils que condicionen les nostres carreres professionals?
Crec que és encertat afirmar que, qui més qui menys, vol dedicar-se professionalment a alguna activitat que li agradi i que el motivi. En línies generals, podem dir que els següents propòsits formen part de la majoria de fulls de ruta de tots nosaltres:
- Dedicar una de les possessions més preuades i escasses que tenim, el nostre temps, a activitats professionals que ens interessin, que ens omplin i que ens apassionin, i no ocupar-lo en tasques avorrides o estressants i que no ens aporten res.
- Volem aprendre i progressar en coneixements i experiència fins a convertir-nos en uns autèntics experts en la nostra professió.
- Volem aportar el màxim de valor per arribar a merèixer les millors oportunitats i ser reconeguts adequadament.
- Volem que la nostra professió ens permeti generar els espais necessaris per desenvolupar la vida que volem fora de l’esfera professional.
Tanmateix, la realitat no està exempta de múltiples obstacles i barreres. Al llarg del camí apareixen molts factors que traven el desenvolupament del nostre potencial. Sovint, i sense adonar-nos-en, les circumstàncies ens allunyen dels nostres propòsits. I això passa per diversos factors, alguns aliens a la nostra voluntat i altres, que sí depenen de les nostres decisions. En aquest punt fóra interessant fer-se preguntes de l’estil:
- Realment hem triat allò que volem fer o estem fent allò que algú altre ha decidit?
- Qui ha pres la decisió de fer el que estem fent?
- Qui ens empeny a continuar en un lloc, quan som conscients que ens hem equivocat?
- Qui és el responsable de que les nostres expectatives professionals es vegin difuminades?
- Qui determina el temps que cal donar-nos per assolir els nostres reptes professionals?
- Qui decideix si mereixem el camí que estem recorrent?
- Quan sorgeix un obstacle en el camí, qui decideix si el podem superar o no?
- Qui porta les regnes de la nostra carrera professional?
En definitiva, la gran pregunta és:
A qui cedim la responsabilitat de procurar pel nostre benestar i desenvolupament professional?
Un ha de reconèixer el seu propi potencial per donar forma a les seves expectatives i contingut als seus propòsits. I en el decurs de la nostra carrera professional és bo i intel·ligent aprofitar el valor que altres persones estan disposades a oferir-nos. En un moment donat, caps, companys, amics, mestres, mentors, etc poden ser-nos de molta utilitat, aportant-nos guia, aprenentatge, consell.
Tanmateix, és imprescindible parar atenció en quina d’aquestes persones té un interès sincer i transparent en les nostres capacitats de progrés i en qui el seu únic interès gravita entorn a si mateix i més que aportar-nos valor, el que fa és utilitzar-nos, desmereixent el nostre valor i apartant-nos dels nostres objectius.
Finalment, encara que ens envoltem dels millors guies i consellers, hi ha certes qüestions a les quals només hi ha una única resposta:
- Qui millor que un mateix per definir l’abast del que pot oferir?
- Qui millor que un mateix per explorar el ventall d’alternatives que el dirigeixin als seus somnis?
- Qui millor que un mateix per avaluar i determinar si els seus propis valors estan alineats amb la seva activitat professional actual?
- Qui millor que un mateix per decidir que els nostres errors, mancances i desencerts siguin com a oportunitat d’aprenentatge i no considerats com un fracàs?
“Sóc l’amo del meu destí, sóc el capità de la meva ànima”. William Ernest Henley
