El “Presentisme” que Limita el Lideratge Eficaç i Saludable

Sovint haurem sentit frases d’aquest estil, o potser, fins i tot, som nosaltres qui les haurem pronunciat:

  • “Si jo no m’ocupo de les coses, les coses no es faran bé.”
  • “Si no estic cada dia al cas de tot el què està passant, l’empresa se’n va en orris.”
  • “No me’n puc refiar de ningú, he d’estar constantment vigilant.”

Conceptes com control, supervisió, vigilància tenen una cara i una creu. La cara és que en certs moments, sí que és oportú i necessari atendre activitats que necessiten ser supervisades com per exemple, garantir la implementació d’un nou sistema de treball, assegurar l’adequat manteniment d’aquells processos de treball més estratègics, o acompanyar un nou col·laborador al llarg del seu pla d’acollida, etc.

Arbres bosc llum
L’omnipresència malentesa menysté els mèrits de les persones i en malbarata el seu valor.

La creu d’aquesta mateixa moneda es troba en que aquestes pràctiques aboquin a un presentisme irracional que no obeeix a cap estratègia predeterminada sinó que responen a una manera de fer les coses, o millor dit, a no saber una altra manera de fer les coses.

Les conseqüències d’aquest tipus de lideratge malaltís poden arribar a afectar greument no només els resultats de l’empresa sinó també el benestar de les persones involucrades i, fins i tot les seves famílies. Estudiem-ho amb més detall:

  • El presentisme excessiu d’un cap pot generar manca de confiança en els seus col·laboradors.
  • Aquesta manca de confiança pot comportar un sentiment de minusvàlua entre els seus col·laboradors.
  • Aquest sentiment de minusvàlua pot fer minvar el compromís de les persones cap a l’empresa i els seus objectius.
  • El minvament del compromís de la gent pot alimentar la creença del líder que ell és l’únic que aporta valor a l’empresa.
  • Aquesta creença retroalimenta i fiança el comportament presentista del líder.

D’altra banda hauríem de parar atenció també als perjudicis que pot causar aquest presentisme excessiu per a la pròpia persona:

  • La necessitat de mantenir el control sobre totes les coses que depenen de la seva àrea de responsabilitat pot generar un desgast desmesurat d’energia fruit d’invertir un munt d’hores per poder atrapar tota la feina.
  • Aquest enorme desgast pot degenerar en diferents afectacions de tipus físic, emocional i mental que acaben finalment en una dinàmica estressant.
  • Un estrès continuat en el temps pot desembocar en algun tipus de malaltia i, al mateix temps, en perdre el focus sobre les coses més importants.
  • Perdre de vista el propòsit principal que dóna sentit a les seves responsabilitats, o pitjor encara, caure en una malaltia greu pot acabar condemnant la seva carrera professional o, si és el cas, la seva empresa.

És probable que els lideratges que actuen condicionats per aquest tipus de comportament estiguin determinats per experiències que els han marcat en el passat, o per models sota els quals s’han construït professionalment, o per antigues creences nascudes gràcies al que els van ensenyar en els primers anys d’aprenentatge. Sigui com sigui, la clau està en que aquests lideratges assumeixin la responsabilitat de canviar. Al capdavall és una qüestió de presa de consciència i de valorar noves alternatives.

A partir d’aquí, adoptar nous valors que inspirin aquest canvi, canviar creences de tipus limitant per altres més potenciadores, adquirir nous aprenentatges que ampliïn les habilitats necessàries per adoptar nous comportaments, sempre si és a temps.

“Si vols canviar el món, has de començar per canviar-te a tu mateix”. Sòcrates


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s